Història

Els orígens de l'Escola Estel (Centre Educatiu-Llar d'infants) es remonten a l'octubre de l'any 1966 quan obria les seves portes el Parvulario Estel en un local del carrer Major, portat per tres mestres de Barcelona (la Pilar Vila, la Isabel Paluzie i la Glòria Gabarró) que, procedents de l'escoltisme, volien implantar un ensenyament basat en les últimes tendències pedagògiques, l'anomenada "pedagogia activa", la coeducació i la catalanització. De mica en mica, ja sigui per proximitat o per afinitat amb la manera de treballar, així com coincidint amb un moment fosc i trist de l'escola pública, l'Escola Estel s'anà poblant d'alumnes i aviat es veié la necessitat d'ampliar-la i de donar-li una cobertura legal per garantir-li la continuïtat. Així es constituí la Cooperativa Escolar Estel després de diverses reunions obertes a tothom, de contactes amb l'Escola Vilarnau de Sant Sadurní i d'un assessorament legal.

Aquesta mínima organització va encoratjar el grup de pares a iniciar obres sobre la rectoria per bastir-hi cinc aules noves. La feina la feien majoritàriament als vespres un grup de pares, però per la compra de material es van haver de fer aportacions voluntàries i demanar un crèdit a la Caixa d'Estalvis del Penedès de 200.000 ptes., que anà amortitzant al llarg dels anys. Fou la mateixa Caixa d'estalvis del Penedès qui, un cop finalitzades les obres, va fer una aportació important per dotar l'escola de tot el mobiliari escolar. En el curs 69/70 ja s'impartien tres cursos de parvulari i tres de primària, i s'amplià l'escola amb dues aules més i un gimnàs a sobre el Catequístic.

Durant els primers anys de funcionament, l'Escola Estel comptava amb una dotació de beques que facilitava l'ensenyament a diversos estaments socials. La dotació d'aquestes beques es realitzava de la manera més diversa: des de la persona que aportava una quota mensual, fins a l'empresari que pagava l'ensenyament als fills d'algun treballador.

El claustre de l'Escola Estel va canviar notablement quan l'any 1978 la majoria de l'equip de mestres va deixar l'escola per anar a treballar a la pública. L'Estel va passar per uns moments de greus dificultats per la necessitat de formar un nou equip docent. L'economia era molt precària, no rebia cap subvenció ni del Departament d'Educació ni de l'Ajuntament i només es finançava amb l'aportació dels pares.

L'any 1980 davant la voluntat del nou Ajuntament de dotar la vila d'una llar d'infants municipal i tenint en compte les dificultats econòmiques que patia l'Escola Estel, es va proposar de municipalitzar-ne les aules de 2 i 3 anys. Les persones encarregades de la Llar passaren a dependre de l'Administració municipal, que es féu càrrec del mateniment de les aules fins a l'any 1989 que es traslladà a unes altres aules, les Aules Sant Jordi.

A partir de l'any 2001 es va obrir de nou la Llar d'Infants de l'Escola Estel en el qual hi havia 5 infants. L'any següent es va obtenir l'autorització oficial de l'Escola Estel com a entitat educativa autoritzada i reglada per part del Departament d'Educació.

Gràcies a una ferma voluntat dels pares i mares de tirar endavant, l'escola ha continuat fins a l'actualitat salvant tots els obstacles legals i econòmics que se'ls han presentat.